No més complicitats amb Isrel

dissabte, 1 de setembre del 2012

Hebron: Història d'una ciutat partida en dos (30/8/12)


La Brigada entra en la seva recta final, i el dijous vam tenir un dels plats forts de la nostra experiència palestina. La ciutat d'Hebron, al Sud-oest de Cisjordània. El nostre dia comença amb una visita al Alternative Information Center (AIC) on el nostre guia l’Ahmad Jaradat ens posa en context sobre la delicada situació d'Hebron i ens porta de tour per una ciutat que deixa una profunda impressió a tot aquell que vulgui sentir la seva història. Història que ens complementa l’Isham Shar-bot de l'Hebron Defence Committee.

Una visita a Hebron mai és simple. Molt s'ha escrit ja sobre una de les zones més difícils i conflictives del West Bank. Una zona més enllà del Tractat d'Oslo, de Camp David, o del Dret Internacional.

Però anem als fets.

Hebron és la ciutat més gran i industrialitzada del West Bank. Amb 130.000 habitants i el seu territori dividit en dos. Tot i que el Tractat d'Oslo va determinar que la ciutat estaria sota control palestí (el que es coneix com a Zona A), la coneguda com a “Massacre del 94” va provocar la fractura de la ciutat.

Més enllà de les raons reals o soterrades i les tensions preexistents a l'incident, el fet que va provocar la divisió va ser aquest: durant les pregàries àrabs a la mesquita, un coló d'un assentament il·legal accedeix a la Mesquita de la ciutat, compartida entre Islamisme i Judaisme per ser també la tomba d'Abraham. Sense dilació, el coló va bombardejar als religiosos matant a 29 musulmans i ferint-ne 70 més.

L'acte d'un fanàtic va resultar en la divisió d'Hebron en dues zones, H1 i H2. Aquesta última sota control israelià. (Malgrat les similituds, no es pot considerar que H2 sigui Zona C, doncs aquesta divisió es va fer amb posterioritat al Tractat d'Oslo, de manera que es considera que té un “Règim especial”)

Per fer-nos una idea de com va acabar la ciutat després de la divisió, seguim amb els fets, abans de continuar amb els comentaris:
H1, de control palestí, amb 80.000 habitants; H2, de control israelià, amb 50.000 habitants, dels quals només 500 són colons. Que suposen un desplegament de 2.000 efectius militars per “raons de seguretat”.

Si fem el càlcul, per cada coló d'un dels assentaments il·legals d'Hebron hi ha 4 militars desplegats. I aquesta minoria controla els 47.500 palestins restants en H2.

Encara que H1 sigui Zona A (i ara entrem en els comentaris) aquesta condició mai ha suposat un impediment perquè l'exèrcit israelià realitzi “Detencions administratives” (eufemisme de “Arbitràries”) amb total impunitat. O que tant l’exèrcit com els colons d'assentaments il·legals tinguin una absoluta llibertat de moviment a una ciutat que no és del seu control. Mentre els palestins han de creuar diàriament nombrosos Check Points de control israelià, per anar a la feina, a l'escola o tornar a casa.



Checkpoint a la ciutat d'Hebron
Perquè. Què importa que la Declaració Universal dels Drets Humans garanteixi la llibertat de moviments quan si ets palestí has de creuar tres Check Points per anar a la teva mesquita?
 
Quina diferència marca que el Dret Internacional estipuli que els assentaments de colons israelians a Hebron són il·legals, si després són els militars els qui dicten la seva llei per mitjà d'ordres militars?

Com pot solucionar la macropolítica o la Comunitat Internacional un dia a dia que es presenta de forma tan opresiva i impune?

Al no tenir condició de ciutadans, els palestins d'Hebron no tenen dret a una llei. I la ciutat sense llei és la ciutat sense drets.

Per això als palestins d'Hebron se'ls pot tancar impunement totes les botigues de certs segments del seu “Mercat de verdures”, pulmó econòmic de la zona. Més encara, se'ls impedeix el seu simple accés a les mateixes botigues o als carrers principals com Shuhada Street.

Carrer tapiat per l'exèrcit al centre d'Hebron
Si tornem a les dades, abans del 2000, hi havia unes 1.200 botigues a la zona, que van ser tancades en els anys posteriors pels militars al·ludint a “Raons de Seguretat” (O “Secret File”) que poden tancar-se per fins i tot 6 mesos sense aclarir el motiu de seguretat.

Bloquejos i Check-Points marquen les fronteres de zones ara només accessibles per a aquells palestins que visquin en H2, mentre que els habitants d'H1 només poden observar des de l'altre costat de la barrera el que abans era el seu mercat principal.

Però dins d'H1 la situació no és més tranquil·la.
 Més enllà de les “Detencions Administratives” (que suposen  una burla en tota regla a qualsevol mínim suggeriment d'Habeas corpus) certs colons han ocupat alguns nivells superiors del mercat d'Hebron. Només és necessari un breu passeig per descobrir tots els objectes que aquests colons llancen sobre la població. Des de pedres a ampolles o cadires, la teulada metàl·lica de protecció ensenya un gran mostrari de diversos objectes llançats des de les cases ocupades pels colons. Recordem, això no és Israel, per això  els colons no tenen per què acatar la llei israeliana fora de les seves fronteres. Sense llei pera  uns, sense drets per a uns altres.

Un altre checkpoint que separa H1 i H2
I la història segueix i segueix, però aquesta entrada del blog ha de tancar-se avui.
Hebron. Una ciutat tallada pel mig. I les dues parts del cadàver es diuen H1 i H2.

Una vegada deixem Hebron, ens reunim a Betlem amb la Vera Baboun, de l'associació Grace. Vera ens dóna una nova visió sobre el tema de la dona en Palestina. I ho fa sense caure en clixés ni llocs comuns, tan utilitzats en aquest tipus de converses. Ens deixa clar que per a ella “Resistir no és un dret sinó una obligació” ja que durant aquesta época omniosa a Palestina alguns tendeixen a deixar les “reclamacions dels drets de la dona en un segon pla”, subordinades a acabar amb l'ocupació il·legal.

A la tarda, tenim l'última xerrada de la maratoniana jornada amb el Javier, de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). Amb el seu perfecte espanyol, Javier ens respon als nostres dubtes de caràcter més polític i general sobre la situació a Cisjordània i Gaza. Sense importar  com d’incòmodes fossin les preguntes, Javier ens respon sobre les especificitats de la política ni més ni menys que com s'espera d'un tècnic de l'ANP. La falta de temps (i l’esgotament acumulat) fa que la xerrada duri menys del desitjat i certes preguntes quedin sense plantejar-se.

Passant el Checkpoint per accedir a la Mesquita
Però ja és molt tard. El grup torna a l'hostal. Divendres es torna a l'obra i hi ha reunió amb la família. Millor estar presentables per a un nou dia. Encara ens queda molt per viure i experimentar en aquestes terres, les nostres últimes hores a  la Brigada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada