No més complicitats amb Isrel

divendres, 22 d’agost del 2014

Dia 6: La Vall del Jordà, dia de contrast


CATALÀ:

 
Després de gaudir d'un descans més llarg del que hem estat acustomades en el transcurs del viatge, comencem una nova aventura direcció la Vall del Jordà deixant Betlem a les nostres esquenes.

La Vall del Jordà està situada a l'est de Palestina fent frontera amb Jordània. Representa un 28% de tot Cisjordània i té uns 65.000 habitants palestins i uns 65.000 isreilians colons, repartits en 37 colònies. Està dividit en diferents zones, l'àrea A i B (A sent de control palestí total i B control administratiu palestí i control militar israelià) comprenent només un 6,6% i en canvi l'àrea C (controlada militarment i administrativament per Israel) un 93,4%. A més a més, 57% de tot el territori és zona militar, volent dir que no tant sols la utilitzen per controlar als autòctons sinó també l'aprofiten per a fer les seves pràctiques militars que van des de les incursions a les proves d'armes.
 
 
Ja dintre la Vall del Jordà podem veure els canvis dràstics d'un costat i l'altre de la carretera. Per exemple, a la nostra dreta veiem un assentament de colons i a l'altra banda veiem una comunitat palestina. Una de les grans diferències que veiem a primera vista és el tipus d'infraestructura dels edificis. Els colons disposen d'allotgements desenvolupats i amb totes les necessitats cobertes. En canvi, les comunitats palestines estan compostes d'allotgements precaris i en tots els casos sense les necessitats bàsiques cobertes. Aquest fet ve donat perquè en tota l'àrea C els palestins no tenen permis de construcció ja que l'administració està controlada per Israel i no els hi en dóna. En molts casos aquestes cases precàries són derribades per bulldozers fins al punt que una mateixa casa ha patit 5 demolicions. Aquest fet porta a que molts autòctons decideixin marxar deixant la unitat familiar.

Tot i que aquesta sigui la principal diferència, també podem veure com la vegetació entre uns i altres també varia molt i això és a causa del repartiment de l'aigua. Les colònies poseeixen aigua il·limitada i en canvi els autòctons poden passar dies i fins i tot setmanes sense ella. Aquest fet es produeix a causa del robatori de pous i de manantials per part dels israelians. Per això podem veure com el color predominant en els assentaments és el verd de la vida i en canvi en territoris palestins és el marró de la pobresa.

Uns metres més endavant veiem diferents terrenys destinats a l'agricultura dels colons com si d'oasis es tractessin. Són plantacions perfectament distribuides dintre les extenses parcel·les creant línies infites d'arbres, com plataners, olivers, tarongers, vinyes i dàtils. Aquestes estan protegides per valles elèctriques crean un continu perill fins el punt que nens i nenes d'una escola han arribat a tenir diferents accidents amb elles. Passat aquest oasi veiem una extensió desèrtica limitada per muntanyes a l'horitzó. Aquest fet demostra com l'aigua juga un paper clau en l'economia fent que els palestins treballin les seves terres per a subsistir ells mateixos i en canvi els colons puguin vendre les seves produccions.

Continuant el nostre viatge percebem com els cartells simbolitzen el missatge que els interessa donar als israelians. Fins ara tots els cartells que haviem vist estaven escrits en tres idiomes i en un ordre concret: arab, hebreu i anglès. Però a l'entrar a l'àrea C, la major part del territori, tot canvia. El primer idioma en els cartells passa a ser l'hebreu, seguit per l'àrab i acabant amb l'anglès. Aquest fet ens remarca com de clar volen deixar a qui pertany el poder en el territori. Un altre tipus de cartells són els que trobem a l'entrar en àrees A. Per la seva gran dimensió i pel seu color, el vermell, és impossible no veure'ls. El que hi trobem escrit és: “Aquesta carretera es dirigeix cap a l'àrea A sota el control de l'Autoritat Palestina, per això queda prohibida l'entrada dels ciutadans israelians, ja que és perillós per a les vostres vides i va en contra de la Llei d'Israel”, sembla que relaciona els palestins amb terroristes i /o gent perillosa.


 
Ja arribats al nostre destí ens trobem amb en Rasheed, membre de l'associació Jordan Valley Solidarity que ens fa una petita introducció de qui són i què fan. Des de fa uns anys treballen per a protegir l'existència de Palestina a partir d'ajudar a aquells habitants de la Vall del Jordà que ho necessitin. Un exemple de la seva tasca que hem pogut veure amb els nostres propis ulls és la reconstrucció de 50 cases, la construcció d'una escola i d'una clínica, donant així la possibilitat de viure, fent referència al seu lema: “Existir és resistir”.

Després d'aquesta breu introducció a l'associació hem anat amb l'autobús en direcció nord, passant per Hamra, Khirbet Humsa, entre altres, per a conèixer una mica més la Vall del Jordà mentre en Rasheed ens explicava una història d'un adolescent palestí de 17 anys que els soldats d'Israel van matar pel simple fet de caminar direcció un checkpoint amb una ampolla d'aigua a les seves mans. Els militars van disparar al noi perquè es pensaven que duia una arma, però en comptes de demanar-li què portava, de fer-lo parar o disparar-lo però sense matar-lo perquè no s'escapés, van obtar per disparar-lo amb intenció de treure-li la vida. Aquesta acció demostra que Israel no considera la vida d'un palestí com la de qualsevol altre humà.
 
Més tard, ens parem davant d'una casa, situada al costat del checkpoint de Hamsa, reconstruida pel Jordan Valley Solidarity que fa un any va ser enderrocada pels militars d'Israel. L'associació ha aconseguit proporcionar electricitat, aigua i una carretera asfaltada a la familia. La casa està situada sobre una vall, punt estratègic per als israelians fent que sempre estiguin en el punt de mira.

Al tornar a la casa on ens allotgem, dins la comunitat de Fasayil, ens trobem amb un fet no esperat. Com a grup volíem anar a jugar a futbol amb les criatures i membres de la comunitat, però quan ja ens dirigíem al carrer han frenat a les noies amb la finalitat de no deixar-les jugar. Dins la comunitat no està ben vist que una noia jugui a futbol ni que es passegi pel poble sense presència masculina. Per a totes nosaltres ha estat un xoc ja que hem viscut personalment aquest tracte inferior cap a les dones.

Amb tot el que hem vist i viscut aquests últims dies ens preguntem quin és el límit de l'ésser humà. Fins a quin punt ha de patir una persona per a que una altra es senti realitzada, com moltes vegades la diferent provinença de països impedeix la vivència comunitària i sobretot com la religió pot afectar a la humanitat.



Catrin i Guillem


CASTELLANO:
 
Día 6: La Valle del Jordan, día de contrastes

Después de disfrutar de un descanso más largo de lo que estamos acostumbrados en el transcurso del viaje, empezamos una nueva aventura dirección el Valle del Jordan dejando Belén a nuestras espaldas.

El Valle del Jordan está situado al este de Palestina, haciendo frontera con Jordania. Representa un 28% de toda Cisjordania y tiene unos 65.000 habitantes palestinos y unos 65.000 israelís colonos, repartidos en 37 colonias. Está dividida en diferentes zonas, el área A y B (A siendo de control palestino total y B siendo de control administrativo palestino y de control militar israelí) comprenden solo un 6,6% y en cambio el área C (controlada militarmente y administrativamente por Israel) un 93,4%. Además, un 57% de todo el territorio es zona militar, queriendo decir que no solo la utilizan para controlar a los autóctonos sino que aprovechan para hacer sus prácticas militares, desde hacer incursiones hasta pruebas de armas.

Dentro de la Valle del Jordan podemos ver los cambios drásticos de un lado al otro de la carretera. Por ejemplo, a nuestra derecha vemos un asentamiento de colonos y al otro lado vemos una comunidad palestina. Una de las grandes diferencias que vemos a primera vista es el tipo de infraestructura de los edificios. Los colonos disponen de alojamientos desarrollados y con las necesidades básicas cubiertas. En cambio, las comunidades palestinas estan compuestas de alojamientos precarios y en todos los casos sin lo necesario para vivir. Este hecho sucede porque en toda el área C los palestinos no tienen los permisos de construcción ya que la administración esta controlada por Israel. En muchos casos estas casas precarias son derribadas por bulldozers hasta el punto que una casa ha sufrido 5 demoliciones. Este hecho lleva a que muchos autóctonos decidan irse dejando la unidad familiar.

Aún siendo la principal diferencia, también podemos ver como la vegetación entre unos y otros es distinta a causa de la distribución del agua. Las colonias poseen agua ilimitada y en cambio los autóctonos pueden pasar días, incluso semanas sin ella. Este hecho se produce a causa del robo de pozos y manantiales. Por eso podemos ver como el color predominante en los asentamientos es el verde de la vida y en cambio en territorio palestino es el marrón de la pobreza.

Unos metros más adelante vemos diferentes terrenos destinados a la agricultura de colonos como si de oasis se tratasen. Son plantaciones perfectamente distribuidas dentro de extensas parcelas creando infinitas líneas de árboles, como plataneros, oliveros, naranjeros, viñales y dàtiles. Éstas están protegidas por vallas eléctricas creando un continuo peligro hasta el punto que niños y niñas de escuelas próximas han llegado a tener accidentes con ellas. Pasado éste oasis vemos una extensión desértica limitada por las montañas en el horizonte. Esto demuestra como el agua juega un papel clave en la economía haciendo que los palestinos trabajen sus tierras para subsistir y en cambio los colonos puedan vender todas sus producciones.

Prosiguiendo con el viaje percibimos como los carteles simbolizan de diferentes formas el mensaje que interesa dar a Israel. Hasta ahora todos los carteles que habíamos visto estaban escritos en tres idiomas y en un orden concreto: árabe, hebreo y inglés. Pero al entrar en el área C, la mayor parte del territorio, todo cambia. El primer idioma en los carteles pasa a ser el hebreo, siguiendo con el árabe y acabando en inglés. Esto nos remarca cómo de claro quieren dejar a quien pertenece el poder en el territorio. Otro tipo de carteles son los que encontamos al entrar en el área A. Por su gran dimensión y su color, el rojo, es imposible no verlos. Lo que encontramos escrito es: “Ésta carretera se dirije hacia el área A bajo control de la Autoridad Palestina, por eso queda prohibida la entrada a los ciudadanos israelís, ya que es peligroso para vuestras vidas y va en contra de la Ley de Israel”, que parece que relaciona a los palestinos con terroristas y / o gente peligrosa.

Una vez llegados a nuestro destino, nos encontramos con Rasheed, miembro de la asociación Jordan Valley Solidarity que nos hace una pequeña introdución de quiénes son y qué hacen. Des de hace unos años trabajan para protejer la existencia de Palestina ayudando a aquellos habitantes del Valle del Jordan que lo necesitan. Un ejemplo de su trabajo y que hemos podido ver con nuestros propios ojos es la reconstrucción de 50 casas, una escuela y una clínica, dando la posibilidad de vivir y haciendo referencia a su lema: “Existir, es resistir”.

Después de ésta breve intruducción de la asociación hemos ido en autocar en dirección norte, pasando por Hamra, Khirbet Humsa, entre otros, para conocer un poco más del Valle del Jordan. Mientras Rasheed nos explica una historia de un adolescente palestino de 17 años que los soldados de Israel mataron por el simple hecho de anadar dirección un checkpoint con una botella de agua en sus manos. Los militares dispararon al chico porque pensaban que llevaba un arma encima, pero en lugar de pedir lo que llevaba, de hacerlo parar o dispararlo sin matarlo para que no se escapase, obtaron por dispararlo con la intención de quitarle la vida. Esta acción demuestra que Israel no considera la vida de un palestino como la de cualquier otro humano.

Más tarde, nos paramos en una casa, situada al lado del checkpoint de Hamra, reconstruida por el Jordan Valley Solidarity que hace un año que fue destruida por miltares de Israel. La asociación ha conseguido proporcionar electricidad, agua y una carretera esfaltada a la família. La casa está situada encima de un valle, punto estratégico para los israelís, haciendo así que siempre estén en el punto de mira.

Al volver a la casa donde nos huespedamos nos encontramos con un hecho no esperado. Como grupo queríamos ir a jugar a fútbol con los niños y miembros de la comunidad, pero cuando nos dirigíamos a la calle frenaron a las chicas con la finalidad de no dejarles jugar. Dentro de la comunidad no está bien visto que una chica juega a fútbol ni que se pasee por el pueblo sin presencia masculina. Para todas nosotras ha sido una sorpresa ya que hemos vivido personalmente éste trato inferior hacia las mujeres.

Con todo lo que hemos visto y vivido estos últimos días nos preguntamos cuál es el límite del ser humano. Hasta qué punto ha de sufrir una persona para que otra se sienta realizada, cómo muchas veces la diferencia de dónde venimos impide la vida en comunidad y sobretodo, como la religión puede afectar a la humanidad.


Catrin y Guillem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada