Dia 11

El dia ha començat força d’hora amb una primera reunió amb una advocada (palestina de naixement però criada als Estats Units) de l’ONG Al-Haq. Aquesta, és l’organització més antiga que treballa defensant els drets humans a Palestina i es dedica a documentar les violacions d’aquests drets.

Com estem observant dia rere dia les brigadistes, Israel exerceix una enorme pressió damunt la població palestina i conjuntament amb la increïble extensió de terra que els hi ha robat, no només no està demostrant cap mena de mirament o preocupació per a complir cap dret humà sinó que al contrari, no té cap intenció d’acabar amb l’ocupació perquè els hi resulta més que rentable.

És per aquest motiu que, essent conscients de la no voluntat de participació per part d’Israel en processos de negociació o de rebaixar qualsevol política repressiva, i tenint en compte la poca implicació o efectivitat de la “comunitat internacional”, aquesta organització legal opta per centrar-se en denunciar l’explotació dels recursos naturals palestins per part de l’ocupant. Redactant informes sobre com Israel està realitzant un espoli de l’aigua, el petroli, productes del Mar Mort, negocis als assentaments, etc.

Després d’un passeig per Rammallah ens hem dirigit a una trobada intensa amb Addameer Prisoner Support and Human Rights Association, una associació que treballa denunciant l’incompliment dels drets de les preses polítiques palestines (i és que cal tenir en ment que un 20% dels palestins són arrestats al menys un cop a la seva vida).

Els israelians porten a terme detencions massives, no per temes de seguretat (fa temps que la seva excusa ha quedat obsoleta davant la realitat palpable i unes xifres esgarrifoses que parlen per si soles), sinó per a perjudicar directament a la societat palestina. Ens expliquen com ara mateix hi ha més de 5.700 presoners polítics i 400 més que es troben en detenció administrativa.

La detenció administrativa és una situació que implica la detenció de la persona sense que aquesta en conegui el motiu ni l’acusació (tampoc ho sap el seu advocat ja que són arxius secrets). En aquestes detencions el procés es pot allargar durant 6 mesos i anar-se prorrogant fins a l'infinit. Durant aquest temps, com la resta de preses, pateixen tortures (tant nens com adults): pallisses, estar tancades en sales amb molt de soroll, forçar-les a posar-se en una posició incomoda, aïllament, etc.

Després d’una reunió que ens ha deixat força tocades en Baha ens ha portat a dinar a un restaurant on hem pogut gaudir del menjar i preparar-nos per a la següent trobada del dia, amb el BNC l’organització que representa totes les associacions que l’any 2005 van llançar la campanya del BDS.

Aquesta promou el Boicot, les Desinversions i les Sancions per a Israel i les seves institucions (no a les persones físiques). És un moviment antiracista i solidari que treballa per a acabar amb l’ocupació i que lluita pel dret al retorn dels refugiats i les refugiades. Per a tal efecte fa una demanda a la comunitat internacional tant a estats com a empreses privades, per a que apliquin aquestes tres mesures de boicot en relació a Israel en tots els àmbits: acadèmic, cultural, econòmic, etc. Concretament demanen el boicot fins que:

1. Finalitzar la seva ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destruir el Mur;
2. Reconèixer els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d'Israel per a una total igualtat; i
3. Respectar, protegir i promoure el dret dels refugiats palestins de tornar a les seves cases i propietats tal i com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides.

Avui ha estat un dia complet, amb moltíssima informació i això ha provocat que la majoria notéssim l’esgotament acumulat sempre barrejat amb la frustració que conèixer la realitat de les palestines comporta. Després d’una estona d’esbarjo a Beit Sahour, hem sopat i ens ha vingut a visitar a l’hostal Juseph Shomali un periodista i productor palestí que treballa per a la BBC.

Ell ens ha exposat la seva visió professional com a periodista en un mitjà que arriba a tanta audiència. Com era d’esperar, la pressió del lobby jueu i d’Israel es fa notar en la difusió (o no) de notícies vinculades amb l’ocupació, i no solament això, sinó que va més enllà promovent una mena de glossari alternatiu plagat d’eufemismes com no mencionar mai l’existència d’un estat palestí, o titllar tota acció de terrorisme.

Bona nit,

Núria, Irune i Andrea